Com ha afectat la pandèmia als joves?

/
18 views

La pandèmia i les seves conseqüències han afectat a totes les persones, sobretot als adolescents. Ens estem perdent uns anys molt importants en les nostres vides que no recuperarem, ja que no podem realitzar activitats pròpies de l’edat per a divertir-nos. I no només això, també ens està repercutint en altres àmbits, com per exemple l’esport o les classes.

D’ençà que el govern va començar a posar restriccions a Catalunya el 13 de març, no ens hem pogut desplaçar de la mateixa manera. Tot ésser humà freqüenta sortir de casa per socialitzar-se. Tenim la necessitat de tenir contacte amb altres persones. En un començament se’ns va introduir el confinament domiciliari. Tothom va agafar consciència de seguida i es van respectar les mesures de seguretat.

A causa de la por, la gravetat i a la desinformació sobre el virus, gairebé tothom va ser molt respectuós, però al llarg del temps, la pressió social i el cansament de la població ha esdevingut a queixes i incompliment de les normes. Cada cop que s’imposa un estat d’alarma o un confinament, sigui de tipus municipal o comarcal, la gent adquireix canvis d’estat negatius, tot i ser la millor opció per la nostra salut. La població vol i està esperant tornar a la normalitat. Viure lliures, tal com fèiem abans de la pandèmia.

El confinament domiciliari ens ha portat a estar més estressats i ansiosos. D’un dia per l’altre van privar la llibertat de sortir al carrer. Això ens va impedir abraçar-nos, no veure’ns a l’institut i passar a fer classes online.

Un cop acabat el confinament domiciliari vam passar per fases de desconfinament. Durant l’adolescència els amics són un pilar molt important i amb el confinament no ens podíem veure, havíem de veure’ns a través d’aplicacions, socialitzar a través del mòbil i saber divertir-se a casa. Ha estat un cop molt dur i ningú ens ha ensenyat com portar-lo. A causa d’això molts van desenvolupar ansietat i fins i tot, depressió. No hi ha salut sense salut mental. S’ha de valorar per igual la salut per la Covid-19 que per la salut mental.

Actualment hi ha unes noves restriccions que ens impedeixen sortir a la nit anomenat toc de queda que es feia servir en temps de guerra fa 50 anys. Aquí a Catalunya és de les 10 de la nit a les 6 del matí. Als instituts estan amb finestres obertes a menys de 10 graus a fora, anem amb mascareta i no podem tenir contacte físic. Han canviat molt les coses i encara ens queda un llarg procés d’adaptació.  

El confinament també ha afectat l’àmbit esportiu. Per una banda, hi ha molta gent que ha perdut la pràctica de fer esport, o bé, hi ha altres persones que han trobat una afició per distreure’s.

A causa de la covid-19, s’ha suspès moltes activitats esportives, lligues i competicions. Els entrenaments no es poden realitzar amb les mateixes condicions que abans i són menys eficaços, o directament s’han cancel·lat. Segons nosaltres, l’esport és part de la solució i és molt important pel nostre estat físic i psicològic, ja que també ens relacionem amb els companys.

Per altra banda, les classes online tampoc ens resulten molt útils, ja que és força difícil aprendre d’aquesta forma i hem perdut alguns mesos del curs anterior. Amb alguns de nosaltres, el curs és difícil de portar, ja que anar a l’institut és una de les poques coses que podem fer i no tenim activitats per distreure’ns. Això ens provoca més estrès i pressió en el nostre dia a dia. El confinament ha sigut una època de malestar en algunes famílies amb adolescents, el fet d’estar tant temps tancats a casa amb els pares ens ha deixat col·lapsats, ja que la convivència pot ser difícil.

Ens estem adaptant a aquesta realitat encara que no ens agrada fer-ho, voldríem gaudir d’aquest temps sent joves tot i que tenim l’esperança que cada vegada queda menys per tornar a la normalitat.

close

El més recent